Col·leccionisme de postals

Les primeres targetes postals que es col•leccionaren foren els enterspostals ja que entraven de ple dins el camp de la filatèlia. Fins i tot es va crear un catàleg. El gran boom de la cartofília fou a finals del segle XIX amb la creació de cercles cartòfils amb multitud d’afiliats. Aquests cercles naixeren per a la moda molt estesa sobretot amb les senyoretes, de fer intercanvi amb corresponsals nacionals o estrangers. També sortiren a la llum revistes especialitzades. Aquest col•leccionisme passà per moments de gran esplendor, seguit d’èpoques de manca total d’interès per la cartofília. A casa nostra tingué un gran esplendor en l’època de la “La Sociedad Cartófila Española HISPANIA”, a començaments de segle, però els canvis estètics socials i econòmics posteriors al modernisme provocaren que el col•leccionisme decaigués molt. Malgrat tot, àdhuc en els pitjors moments sempre hi ha hagut a Barcelona un cert interès per la postal barcelonina. En l’època de postguerra hui hagué una gran revifalla del col•leccionisme local que també repercutí en la postal de Barcelona que als anys 50 ja havia passat. L’any 1981 es va crear finalment el Cercle Cartòfil de Catalunya que actualment continua mantenint viva la flama de la cartofília.

​El com i perquè de la targeta postal​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​

La targeta postal neix el segle XIX, concretament als inicis dels 70, amb la voluntat de facilitar la comunicació escrita. Els estats crearen un targetó amb un segell imprès per una cara en la qual hi havia un espai molt gran per a escriure-hi l’adreça del destinatari, talment com si fos el sobre d’una carta, i per l’altra cara, era un espai lliure per a poder-hi escriure la missiva desitjada. Malgrat que transgredia la llei que protegia la inviolabilitat del correu les millores que representà per a l’usuari no solament en l’aspecte econòmic sinó per la facilitat i millora del servei de correus amb una competència claríssima vers la carta normal l’ècit popular fou immediat. Paral•lelament a aquestes targetes postals oficial es crearen per a particulars unes de similars lògicament sense segell. A Barcelona la primera coneguda és l’editada per l’editor Àlvar Verdaguer, per a subscriptors de la Biblioteca Catalana, amb data de 1872. Les targetes postals amb segell imprès que coneixem amb el nom d’enterspostals anaren evolucionant fins al gran salt que representà la creació de targetes postals commemoratives al començament de la dècada dels 90 amb textos i llegendes al•lusives i fins i tot imatges. Els particulars que ja havien creat per a ús propi unes targetes postals més o menys rudimentàries uns deu anys abans s’inspiraren en els enterspostals commemoratius oficials i llançaren al mercat targetes postals il•lustrades majoritàriament de caire turístic: exposicions, balnearis, festes, etc. La targeta postal arribà a finals de segle a la seva majoria d’edat, cada població més o menys important tenia les seves postals reproduint els racons més turístics , els artistes gràfics més representattius de l’època també col•laboraren amb les creacions més reeixides.